Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 22 de setembre de 2017

Votarem


Crida a participar en el referèndum 
del dia 1 d’octubre

El dia 1 d’octubre, data del referèndum anunciat, ja és molt pròxima. Tots els estudis d’opinió que s’han fet  han mostrat de forma evident  l’amplíssima voluntat popular de celebrar-lo i el govern de la Generalitat ha expressat també la seva ferma decisió de mantenir-ne  la convocatòria. La pregunta que se sotmetrà a la consideració de la ciutadania és clara i ha de permetre conèixer democràticament quina és l’opinió majoritària sobre un tema  essencial:  si Catalunya vol constituir-se en un estat independent o continuar dins de l’Estat Espanyol.

Les entitats i col·lectius que constitueixen el Pacte del Bages pel Dret de Decidir, s’hi van aplegar precisament des de fa molts mesos amb un objectiu concret:  donar suport a l’exercici d’aquest dret. Per tant, respectant del tot la diversitat d’opinions que hi pugui haver entre els nostres associats, ara és justament el moment d’impulsar la participació en el referèndum que s’ha convocat. Sobretot davant de la creixent actitud antidemocràtica de l’Estat que en els últims dies ha vulnerat drets bàsics reconeguts en la Declaració Universal del Drets Humans que el mateix Estat Espanyol va signar.

Així doncs, tenint en compte que en els darrers anys hi ha hagut prou ocasions per debatre, argumentar i preparar l’opinió pública per prendre una decisió  fonamentada i democràtica sobre el futur del nostre país, les entitats signants fem una crida a participar decididament en el referèndum del dia 1 d’octubre per tal que es pugui conèixer quina és la voluntat majoritària dels nostres conciutadans en una qüestió tan fonamental. 

Bages, setembre de 2017

Aquest és el manifest del Pacte del Bages pel Dret a Decidir, fet públic avui a Manresa i signat per les entitats bagenques adscrites al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. 

L'acompanyo amb tres poemes, entre els molts que podria haver escollit, per a aquests dies històrics:



Félix Cucurull (1919-1996)
Sense paraules

No diré avui el teu nom,
terra que m’has vist néixer.
Me’l guardo molt endins
en espera del dia
que ressoni ben net
de planys i de renúncies.
Me’l guardo  ben endins,
perquè la seva força 
no esdevingui un cop més
un miralleig estèril.
No diré avui el teu nom,
que ja l’han usat massa
tots els aduladors…
i aquells fills teus que esperen
fer-se’n un escambell,
i els qui viuen immersos
en l’embadaliment
que els farà infants per sempre.
No diré avui el teu nom,
perquè no és amb paraules
com cridarem l’estel
damunt de la bandera.  

[De ‘Vida terrena’, 1948 / 1977]




Miquel Martí i Pol (1929-2003)
Aquesta remor que se sent

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.

Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.

Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.

Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

[De ‘Vint-i-set poemes en tres temps’, 1971]




Vicent Andrés i Estellés (1924-1993)
Assumiràs la veu d’un poble

Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.       
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,    
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

[De ‘Llibre de meravelles’, 1993]  


2 comentaris:

  1. M'agraden molt tots tres, especialment el de Martí i Pol. El que m'agrada més és no haver-los llegit mai, bons com són!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha tantes coses que tenim pendents de llegir! I quadres per veure, i música per escoltar, i països per visitar... El món, en conjunt, és un museu. No m'hi he amoïnat gaire per escollir aquests tres poemes: podia haver-n'hi posat prou més, dels mateixos autors i d'altres. Valgui la bona intenció: l'objectiu és clar: arribar al 2-O en perfecte estat de revista, i continuar rascant, que la feina que se'ns girava no s'acabarà així com així. Cal persistir.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.