Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 10 d’octubre de 2017

Costa - Sant Martí del Canigó


Joan Costa i Costa (1914-1997)
Sant Martí del Canigó

A redós de la serra mare
sobre un cingle tallat a pic,
Sant Martí fou un temps l’empara 
i el recer d’un llinatge antic.

Cal fer-hi romiatge
per veure’n els carreus
i sentir-hi el fort missatge
de les seves veus.

Quan comenci la muntada
no desdíssim: fem l’esforç!
Pas a pas, guanyem alçada,
pas a pas, alcem els cors!

I quan brandi la campana
el toc ens enardirà,
puix és un record que ens mana:
és l’ahir que ens duu al demà.

Emmenem les passes
cap al claustre lentament,
per seguir les vives traces
d’una història latent.

Drets a la capella,
commoguts com en encís,
braç a braç refem l’anella
i evoquem el vell país.

Creiem que el Canigó
és el gresol d’aquests dos pobles
que Déu féu Nació
i van desunir uns homes.

Creiem que el Canigó
serà bressol de retrobada
d’un poble que diu: NO!
quan la llei li és imposada.

Més forta que el rocam,
constant com l’aigua que en davalla,
la nostra fe veurà demà
unit el poble català.

Mor la tarda sobre el bosc,
cau la fosca, calla tot!
És la nit que, com la mort,
davalla freda i negra sobre el món.

La nit tan negra s’esvairà,
la llum del dia tornarà;
ens ho diu mil cops, tossut,
el cant indòmit d’un astut cucut.

Cucut, cucut.
La nit s’esvairà,
la llum retornarà.
Cucut, cucut.


Pau Casals i Defilló (1876-1973) va compondre aquesta sardana a l’exili, a Prada de Conflent l’any 1943, per a cobla, i el seu germà Enric en va fer una adaptació per a violoncels. Més endavant, Joan Costa i Costa hi va posar la lletra que transcric. Hi ha també una altra lletra, de S. Lleó i Ferrer, que narra un suposat miracle de sant Martí, per la intercessió del qual la mare cega d’un escolanet va recobrar la vista. Personalment, m’agrada més aquesta, i trobo que és prou bon dia per posar-la.


Imatges:
  • Sant Martí del Canigó (vistes aèries. Wikimedia Commons).
  • Pau Casals a San Juan de Puerto Rico, on visqué exiliat i morí (Font: blog ‘La factoría histórica’).
  • Joan Rebull (1899-1981): Escultura de Pau Casals en el centenari del seu naixement (1876-1973), Montserrat (Wikimedia Commons).

Vídeos (llicència estàndard de YouTube):

Versió coral amb arranjaments de Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015), interpretada per la Polifònica de Puig-reig. Enregistrament: “Sardanes d'Or, 21”, Polifònica de Puig-reig i Cobla La Principal de la Bisbal. Audiovisuals de Sarrià (1989).


Versió d’Enric Casals per a violoncels. Violoncelistes de Barcelona

  


Versió per a orquestra, intepretada per la trobada de "Tres Mil Músics pel Referèndum", a la plaça de la Catedral de Barcelona, el 29 de setembre de 2017:




1 comentari:

  1. "és l’ahir que ens duu al demà": aquest vers val per tota la composició.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.