Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 4 d’octubre de 2017

Maragall - Oda a Espanya


Joan Maragall (1860-1911)
Oda a Espanya

Escolta, Espanya, — la veu d'un fill
que et parla en llengua — no castellana;
parlo en la llengua — que m'ha donat
la terra aspra:
en aquesta llengua — pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa — dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries — i els teus records,
records i glòries — només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes — vida és la sang,
vida pels d'ara — i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves — en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies — a mort els fills,
te satisfeies — d'honres mortals,
i eren tes festes — els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens
dels fills que duies — a que morissin:
somrients marxaven — cap a l'atzar;
i tu cantaves — vora del mar
com una folla.

On són els barcos? — On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, — no tens ningú.
Espanya, Espanya, — retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't — de tant de mal;
que el plô et torni fecunda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? — no et veig enlloc,
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Poema escrit el 1898 arran de les guerres colonials de Cuba i les Filipines. Ha plogut molt i la cosa no ha millorat.


Imatges: Maragall, per Ramon Casas; el vaixell Reina Mercedes, enfonsat a Santiago de Cuba el 1898; portades de la premsa internacional el 2 d’octubre de 2017, després de la brutal repressió del dia anterior sobre gent pacífica que exercia el seu dret democràtic de votar. 


2 comentaris:

  1. QUINA GENT MES...QUIN CANSAMENT¡¡¡.

    ResponElimina
  2. Ho sento, sembla que no pugui ser tot plegat. La sang freda amb què ens han atacat és gairebé com la dels terroristes del 17 d'agost passat. Ja ho diuen que no tindrem independència sense alguna mort.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.