Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 30 de novembre de 2017

Tres poemes sobre presos polítics



W. B. Yeats el 1908, per John Singer Sargent

William Butler Yeats (1865-1939)
On a political prisoner

She that but little patience knew, 
From childhood on, had now so much 
A grey gull lost its fear and flew 
Down to her cell and there alit, 
And there endured her fingers' touch 
And from her fingers ate its bit. 

Did she in touching that lone wing 
Recall the years before her mind 
Became a bitter, an abstract thing, 
Her thought some popular enmity: 
Blind and leader of the blind 
Drinking the foul ditch where they lie? 

When long ago I saw her ride 
Under Ben Bulben to the meet, 
The beauty of her country-side 
With all youth's lonely wildness stirred, 
She seemed to have grown clean and sweet 
Like any rock-bred, sea-borne bird: 

Sea-borne, or balanced in the air 
When first it sprang out of the nest 
Upon some lofty rock to stare 
Upon the cloudy canopy, 
While under its storm-beaten breast 
Cried out the hollows of the sea.

Sobre una presonera política

Ella que tenia tan poca paciència
des de la infantesa, ara en tenia tanta,
que una gavina grisa va perdre la por i va volar
avall, cap a la seva cel·la, i hi va entrar,
i va aguantar el contacte dels seus dits 
i dels dits en va menjar unes engrunes.  

Quan ella va tocar aquella ala solitària,
¿va recordar aquells anys, abans que la seva ment
esdevingués una cosa armarga i abstracta,
i el seu pensament un enemic públic?
Cega i guiant els cecs,
bevent en el fètid fossat on ells jeien? 

Quan fa molt temps la vaig veure marxant  
sota Ben Bulben cap a la manifestació,
la bellesa del seu país es va revoltar
amb tota la fúria solitària del jovent.
Semblava que havia crescut neta i dolça,
com un ocell roquer transportat des del mar:

portat pel mar o balancejant-se a l'aire
el primer cop que va sortir del niu,
sobre un penyal elevat per mirar
sobre un mantell de núvols,
mentre a sota del seu pit, batut per l’oratge,
ploraven els avencs del mar.

Constance Markievicz, dibuix de W. B. Yeats

Versió molt lliure meva. En aquest poema, l’irlandès Yeats parla de Constance Markievicz , nascuda Gore-Booth (1868-1927), activista del Sinn Féin i líder de les “filles d’Irlanda”, grup revolucionari feminista que va participar activament en el tràgic Aixecament de Pasqua (Easter Rising) de 1916. Detinguda, la van tancar a la presó de Kilmainham; per la seva actitud rebel, va ser confinada tota sola en una cel·la de càstig. El juliol de 1916, el govern britànic la condemnà a mort, pena que li fou commutada per la de cadena perpètua “només en consideració al seu sexe”; ella va demanar als seus captors que l’afusellessin. Després de passar per dues altres presons, un any després va ser alliberada arran d’una amnistia general promulgada el 1917 pel govern de Londres. El 1918 va tornar a ser detinguda; des de la presó, el desembre d’aquell any es va presentar a les eleccions al parlament britànic, i va guanyar l’escó, tot i que no s’hi va poder presentar. El 1919 es constituïa el parlament provisional irlandès, del qual va formar part, com també del primer govern republicà, del qual va ser nomenada ministra de Treball.  Ben Bulben és el nom d’un penya-segat de la serralada de Dartry, al comtat de Sligo, on Constance i la seva germana Eva, que després seria militant sufragista i socialista, van viure de joves i on van conèixer Yeats, que també s’hi estava.


Catherine Gallagher

Catherine Gallagher (1935)
Political prisoners

                                    For Nelson Mandela and Bram Fischer

They call from behind
the wires.

It’s still the same message
fenced-off

and their truth floats
upwards. You can see it,  

a kite held high, suspended
where nothing particular

it’s happening.
But they keep holding it,

before the eyes
of their jailers

and it sails all winds
in a tiny patch of sky.

[De ‘Fish-rings on water’]


Presos polítics
                                    Per a Nelson Mandela i Bram Fischer

Ells criden des del darrere
dels filats.

És encara el mateix missatge
reclòs entre tanques,

i la seva veritat s’enfila 
cap amunt. Ho pots veure:

un estel hissat enlaire, suspès
on res de particular

no està passant.
Però ells continuen hissant-lo,

davant dels ulls
dels seus carcellers,

i el fan navegar a tot vent
en un petit trosset de cel.

Bram Fischer


Versió lliure meva d’aquest poema d’una poetessa australiana reconeguda i guardonada, que viu a Londres. El poema està dedicat a Nelson Mandela i al seu advocat, Bram Fischer, un dels màxims exponents del moviment anti-apharteid. Si Mandela va estar a la presó quasi 27 anys (1964-1990), Fischer també va ser empresonat durant onze anys, del 1964 al 1975, en què va ser alliberat per raons de salut, poques setmanes abans que morís. Mandela i els seus companys de l’ANC (sí, les sigles angleses del pacifista Consell Nacional Africà eren aquestes) van ser condemnats per delictes greus contra la legislació vigent (comunisme, terrorisme, revolta armada... ), i el seu advocat ho va ser sota l’acusació de ser comunista; de manera que tècnicament, per al règim de Pretòria, no van ser mai “presos polítics”. Però la resta del món, amb tota justícia, els hi va considerar. Fins i tot l’ONU va condemnar aquell procés i va propugnar sancions polítiques i embargaments comercials per a Sud-àfrica: coses de la geopolítica!

Matthew Holloway

Matthew Holloway (1978)
Political prisoners

In fear of reform
Their walls begin to crumble
The rise of each voice
Calls out a social unrest
No longer accepting
The misjudged decisions
By those elected to office
There is no greater choice
There is barely a lesser evil
For they sell each promise
For an extortionate wage
While others live to get by
On a minimal support
Strip them of their cars
Of their grand houses
And expense reports
Each political clone
Cut from the same suit
Stands in fear of reform
The rising voices
Of who once were
Their political prisoners 

Presos polítics

A causa de la por dels canvis,
les seves parets comencen a enfonsar-se.
Totes les veus pugen de to 
i denoten un malestar social 
que ja no accepta més
les decisions injustes
d’aquells escollits per a l’ofici.
No hi ha cap opció més gran,
difícilment hi un mal menor
per als que es venen totes les promeses
a canvi d’un salari desmesurat,
mentre que uns altres viuen per anar passant
amb uns recursos mínims.
Fem-los fora dels seus cotxes,
de les seves grans cases
i de les seves factures de despeses.
Cada un d’aquests clons polítics, 
tallats tots amb el mateix patró,
tenen ara molta por dels canvis,
per les veus que pugen de to
d’aquells qui una vegada van ser
els seus presos polítics.

Versió lliure meva d’aquest poema d’un poeta anglès, nascut a Winsford, al NW d’Anglaterra encara no fa 40 anys, i que es declara “amant de la poesia, que viu per escriure; despert a altres hores de la nit, somiant en un amor que recitaré sempre”.



Llibertat per a Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Carles Mundó, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull.




Fotos: dibuixos de Jaume Gubianas i Valentí Gubianas sobre els presos polítics catalans. Cartell de l'ANC i Òmnium Cultural "Europe wake up!", per a la manifestació de Brusel·les del proper dia 7 de desembre.


Dibuix de W.B.Yeats al carbó, fet per John Singer Sargent (1908), dibuix de Constance Markievicz a llapis, fet per Yeats, i foto de Nelson Mandela el 2008 (Wikimedia Commons); fotos de Bram Fischer, de Catherine Gallagher i de Mattew Holloway (baixades d'internet). 

2 comentaris:

  1. Molts bons els poemes.
    Si no et sap greu els faré servir el dia de Sant Jordi, tot esmentant la procedència, per regalar un punt de llibre amb les traduccions dels poemes. Gràcies per aquesta feinada de blog

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cap problema, endavant. Si et vaga, envia'm un parell de punts de llibre.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.