Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 7 de desembre de 2017

Heine - Die schlesischen Weber


Heinrich Heine (1797-1856)
Die schlesischen Weber

Im düstern Auge keine Träne,
Sie sitzen am Webstuhl und fletschen die Zähne:
Deutschland, wir weben dein Leichentuch,
Wir weben hinein den dreifachen Fluch -
Wir weben, wir weben!

Ein Fluch dem Gotte, zu dem wir gebeten
In Winterskälte und Hungersnöten;
Wir haben vergebens gehofft und geharrt,
Er hat uns geäfft und gefoppt und genarrt -
Wir weben, wir weben!

Ein Fluch dem König, dem König der Reichen,
Den unser Elend nicht konnte erweichen,
Der den letzten Groschen von uns erpreßt
Und uns wie Hunde erschießen läßt -
Wir weben, wir weben!

Ein Fluch dem falschen Vaterlande,
Wo nur gedeihen Schmach und Schande,
Wo jede Blume früh geknickt,
Wo Fäulnis und Moder den Wurm erquickt -
Wir weben, wir weben!

Das Schiffchen fliegt, der Webstuhl kracht,
Wir weben emsig Tag und Nacht -
Altdeutschland, wir weben dein Leichentuch,
Wir weben hinein den dreifachen Fluch,
Wir weben, wir weben! 


Els teixidors de Silèsia

No hi ha llàgrimes als ulls ombrívols.
Seuen als telers, serrant les dents:  
 «Vella Alemanya, teixim la teva mortalla,
la teixim amb una triple maledicció.
Teixim, teixim!

Maleït sigui el Déu que ens enviava
fam i més fam durant els llargs hiverns:
crèiem en Ell i esperàvem en va;
ens ha utilitzat, burlat i enganyat.
Teixim! Teixim!

Maleït sigui el rei, el rei dels rics,
que no es va apiadar de la nostra misèria;
que ens va esgarrapar fins a l’últim sou, 
i ara fa que ens disparin com si fóssim gossos.
Teixim! Teixim!

Maleïda sigui aquesta falsa pàtria,
on tan sols la vergonya i la infàmia prosperen;
on les flors es marceixen tan sols néixer
i on la corrupció i la podridura alimenten els cucs.
Teixim! Teixim!

La llançadora vola, gemega el teler;
de dia i nit teixim sense parar.
Vella Alemanya, teixim la teva mortalla,
la teixim amb una triple maledicció.
Teixim, teixim!»


Versió lliure meva d’aquest conegut poema, que Heine va publicar el 10 de juliol de 1844, un mes després de la revolta dels teixidors de Peterswaldau (Silèsia), un alçament obrer per demanar millores salarials i contra la mecanització industrial, que s’inseria en el moviment ludista; un tema tractat després per Gerhard Haptmann (‘Die Weber’, Els teixidors, 1892) i per Ernst Töller (‘Die Maschinenstürmer’, Els destructors de màquines, 1922). Els revolucionaris van cremar indústries i destruir telers; l’exèrcit els va reprimir, causant 35 morts.

Heine era jueu; no practicant ni gaire religiós, però interessat en la història i la cultura hebrea. Nascut a Düsseldorf, va estudiar Dret, Història i Lletres a Bonn, Göttingen i Berlín, i aspirava a poder viure de l’ensenyament acadèmic, si no de la literatura. L’any 1822, l'Estat prussià va privar els jueus d’accedir a la Universitat; Heine no va dubtar a convertir-se al Protestantisme per poder continuar estudiant. Decebut, però, del despotisme de la noblesa i del clergat de Prússia, i de la cobdícia i crueltat de l’alta burgesia industrial, però també del xovinisme mesell que veia en molta gent del poble, Heine es va entusiasmar davant la Revolució liberal de París el 1830, i s’hi va traslladar el 1831. Hi viuria pràcticament la resta de la seva vida; exiliat, de fet, ja que, llevat d’un breu període, els governs del rei Frederic Guillem IV de Prússia li censuraven les obres i li prohibiren de tornar al seu país, que tanmateix ell estimava.

A París el van influir les idees santsimonianes del socialisme utòpic; aquest poema i altres igualment de tema polític els va publicar el 1844 a l’efímera revista “Vorwärts!” (‘Endavant!’), on escrivien també Karl Marx, principal teòric del socialisme científic, i Mikhail Bakunin, el filòsof anarquista.

Una de les obres de Heine (el drama ‘Almansor’, de 1822) conté la frase: «els qui comencen cremant llibres acaben cremant persones»; potser per això els seus llibres es trobaven entre els molts que van ser públicament cremats a la plaça de l’Òpera de Berlín l’any 1933.

Imatges: aHeine, retrat de Möritz Daniel Oppenheim (1831), oli sobre paper muntat sobre tela, Kunsthalle, Hamburg; b Els teixidors de Silèsia’ (1844), de Carl Wilhelm Hübner (1814-1879); cPàgina de ‘Vorwärts!’ del 10-VII-1844, que conté aquest poema, amb el títol "Die armen Weber" (Els pobres teixidors).

Llibertat per a Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez. I que Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret puguin tornar aviat a casa. 


2 comentaris:

  1. Està relacionat el poema de Heine amb la teva reivindicació de la llibertat dels presos i la finalització de l'exili del President i els consellers, una mica, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, el poema de heine està relacionat amb la revolta dels teixidors de Silèsia. L'època, el país i les circumstàncies són molt diferents i no es pot extrapolar res ni es poden trobar paral·lelismes amb altres situacions polítiques i socials. D'ençà que tornem a tenir presos polítics i exiliats polítics, tant en aquest blog com al meu mur de facebook intento publicar poemes que, d'alguna manera, facin referència a la llibertat, als presos polítics i a la lluita per les reivindicacions nacionals i socials dels pobles. Per allò de "maldigo la poesía del que no toma partido / hasta mancharse". "No em mou al crit / ni ocells ni flors: / tu que m'escoltes / amb certa por, / tu em mous al crit", que deia Raimon.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.