Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 10 de gener de 2018

Maragall - La ciutat del perdó


Joan Maragall  (1861-1911)
La ciutat del perdó (fragment)

[...] ¿El cor no vos diu res, ara, mentre estan afusellant gent a Montjuïc solament perquè en ella es manifestà amb més claredat aquest mal que és el de tots nosaltres? ¿El cor no vos diu anar a demanar perdó, a genollons si convé, i els més ofesos els primers, per aquests germans nostres en desamor que volien aterrar per odi aquesta mateixa ciutat que nosaltres els deixàrem abandonada per egoisme? Estem en paus, doncs. ¿I ells han de pagar la pena només perquè la seva acció cau dintre un codi, mentre la nostra inacció és tan baixa que ja no pot caure enlloc? Aneu a demanar perdó per ells a la justícia humana, que serà demanar-ne per vosaltres mateixos a la divina, davant de la qual sou potser més culpables que ells. 

¿Com vos podeu estar així tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que un dia al bon solet del dematí, allà dalt de Montjuïc, trauran del castell un home lligat, i el passaran per davant del cel i del món i del mar, i del port que trafiqueja i de la ciutat que s‘aixeca indiferent i poc a poc, ben poc a poc, perquè no s’hagi d’esperar, el portaran a un racó del fossar, i allí quan toqui l’hora, aquell home, aquella obra magna de Déu en cos i ànima, viu, en totes ses potències i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s’agenollarà de cara a un mur, i li ficaran quatre bales al cap, i ell farà un salt i caurà mort com un conill... ell, que era un home tan home com vosaltres... potser més que vosaltres!

¿Com vos podeu estar a casa vostra, i asseure-us a taula voltats de fills i posar-vos al llit amb la muller, i atendre els vostres negocis, i que aquesta visió no se us posi al davant i no us nuï el mos de pa en la gola, i no us glaci el petó als llavis i no us privi d'atendre a tota altra cosa que no sia ella?

I això no us despertarà l'amor? ¿Encara preguntareu quin pugui ésser son objecte, ara, de seguida? ¿Doncs quin altre que aquest? ¿Com podeu pensar en res més del món ara com ara? ¿Ni com heu pogut deixar passar tant temps? I mentrestant ja han mort així tres homes,i els que s'esperen...!

No la sentiu, la germanor amb aquests infeliços? [...]

                                                     * * *

Article escrit per Maragall el 10 d’octubre de 1909 i que va enviar per publicar a ‘La Veu de Catalunya’ demanant clemència davant les execucions que s’estaven duent a terme a condemnats pels fets de la Setmana Tràgica, i en especial per a Francesc Ferrer i Guàrdia, que seria afusellat tres dies després. El diari, que dirigia Enric Prat de la Riba, no va publicar l’escrit, cedint a les pressions del govern central d’Antonio Maura.


Avui ha fet 159 anys del naixement de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog fundador de l’Escola Moderna, que va ser acusat injustament de ser el promotor dels fets de la Setmana Tràgica (26 de juliol – 2 d’agost de 1909); jutjat per un consell de guerra sumaríssim, va ser condemnat a mort. El judici va estar ple d’irregularitats i arbitrarietats, amb proves insuficients i fins i tot falses. Els testimonis de l’acusació no eren presencials: tots parlaven per altres persones que “deien que havien sentit a dir”; no es va admetre ni un sol testimoni favorable o de descàrrec; el sumari, de més de 600 folis, es va instruir sense l’advocat defensor, que no el va rebre fins el dia abans de la vista, sense temps per estudiar-lo a fons... I els suposats indicis més desfavorables van ser filtrats a la premsa integrista i conservadora de Madrid i de Barcelona, que van intoxicar l’opinió pública amb una campanya de premsa ferotge, a fi de contrarestar el moviment internacional de repulsa contra el processament de Ferrer. (Coses que passaven aleshores, no com ara).


A l’estranger hi va haver una forta campanya a favor seu, però res no va aturar la maquinària judicial. Ferrer va ser afusellat a Montjuïc el 13 d’agost de 1909. Sobre el seu cas, ‘The Times’ va dir: «Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant a una agitació criminal». L’escriptor parisenc Anatole France va publicar un article on deia: «El seu crim és el de ser republicà, socialista, lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyament laic a Barcelona, ​​instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles». I l’escriptor escocès William Archer va afirmar: «Tota la vida activa de Ferrer hauria fet menys mal al catolicisme espanyol que el que li fa en l'actualitat la mera menció del seu nom».


Els anys 1910 i 1911 es va debatre al Congrés dels Diputats de Madrid una petició de revisió del procés a Ferrer i Guàrdia, presentada pels diputats republicans i pel diputat socialista Pablo Iglesias, però en ambdues va ser rebutjada gràcies als vots dels dos partits dinàstics, el Conservador i el Liberal, i (sí, també) els de la conservadora Lliga Regionalista de Catalunya. 

Sobre la Setmana Tràgica hi ha molta bibliografia, i a més una impressionant obra teatral “La Setmana Tràgica”, de l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants, estrenada el gener de 1975 al Casino de l’Aliança del Poble Nou, que em va colpir profundament; i la pel·lícula “La ciutat cremada”, d’Antoni Ribas (1976).


Imatges: a) Joan Maragall, per Ramon Casas. b) Ferrer i Guàrdia. c) Ferrer i Guàrdia és traslladat a Montjuïc per la guàrdia civil. d) Manifestació a París en protesta per la seva execució. e) Làpida al cementiri de Montjuïc (de Viquipèdia).


Llibertat per a Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez. I que Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret puguin tornar aviat a casa. 


2 comentaris:

  1. Com ressonen aquestes paraules de Maragall en les nostres consciències!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.