Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 10 de maig de 2018

Cal·lí d'Efes - Elegia



Cal·lí d’Efes (segle VII a.C.) 
Elegia


Μέχρις τε κατάκεισθε; κότ λκιμον ξετε θυμόν,
    νέοι; οδ αδεσθ μφιπερικτίονας
δε λίην μεθιέντες; ν ερήνηι δ δοκετε
    σθαι, τρ πόλεμος γααν πασαν χει.
ν τις σπδα θσθω ν ντιβοις πολεμζων]
    καί τις ποθνήσκων στατ΄ κοντισάτω.
τιμέν τε γάρ στι κα γλαν νδρ μάχεσθαι
    γς πέρι κα παίδων κουριδίης τ΄ λόχου
δυσμενέσιν· θάνατος δ τότ΄ σσεται͵ ππότε κεν δ
    Μοραι πικλώσωσ΄. λλά τις θς τω
γχος νασχόμενος κα π΄ σπίδος λκιμον τορ
    λσας͵ τ πρτον μειγνυμένου πολέμου.
ο γάρ κως θάνατόν γε φυγεν εμαρμένον στν
    νδρ΄͵ οδ΄ ε προγόνων ι γένος θανάτων.
πολλάκι δηϊοττα φυγν κα δοπον κόντων
    ρχεται͵ ν δ΄ οκωι μορα κίχεν θανάτου.  
λλ΄ μν οκ μπης δήμωι φίλος οδ ποθεινός·  
    τν δ΄ λίγος στενάχει κα μέγας ν τι πάθηι·
λαι γρ σύμπαντι πόθος κρατερόφρονος νδρς
    θνήσκοντος͵ ζώων δ΄ ξιος μιθέων·
σπερ γάρ μιν πύργον ν φθαλμοσιν ρσιν·
    ρδει γρ πολλν ξια μονος ών.

    Elegia   

Fins quan jaureu, oh joves? Quant ha de trigar el coratge
    a tornar-vos al pit? Acomodats com viviu,   
no us fa vergonya de veure com altres homes guerregen?  
    Mentre que els altres combaten, viure pensàveu en pau?  
[Vinga, nois, aixequeu-vos, valents, defenseu vostra terra],
    dards i sagetes llanceu fins exhalar el darrer alè.
Noble i heroic és que els braus s’apleguin tots en defensa      
    de llur país i llurs fills i llurs esposes amants,
contra aquell qui els vol mal; i quan les Moires la filin,  
    si cal, la mort ja vindrà. Apa, avanceu sense por,
tots amb la llança a la mà, protegint amb l’escut aquest vostre  
    cor valerós, tan bon punt sonin els crits de combat.
Car no vol el Destí que ningú de la mort s’alliberi,
    ni que vingués d’una estirp que els immortals van crear.  
Sí, de vegades hi ha algú que en surt viu i les fletxes esquiva: 
    tornarà a casa, i la mort, que era el seu fat, trobarà.  
Cert, però aquest no serà recordat ni preat pel seu poble,    
    mentre que l’altre, si mor, rep de tothom gran honor;   
perquè la pàtria enalteix els valents que per ella caigueren,
     i el qui ha lluitat i ha viscut és venerat com un déu,
car el poble l’admira i el veu tan gegant com la torre més alta:  
     que les proeses de molts les ha assolides tot sol.   


Cal·lí va viure al segle VII abans de Crist a Èfes, a l’Àsia Menor, quan la seva pàtria era assetjada pels Cimeris, un poble nòmada procedent de l’est. Se’l considera l’inventor del dístic elegíac, estrofa composta d’un hexàmetre i un pentàmetre dactílics. Jo l’he traduïda molt lliurement, mirant d’alternar versos de sis i de cinc peus prenent-me tota mena de llicències: he procurat que els hexàmetres fossin dàctils –amb algun espondeu, excepte el cinquè peu, que he procurat que sempre fos dàctil–, i he intentat que els mal anomenats pentàmetres fossin dàctils catalèptics –a la manera de les Elegies de Bierville de Carles Riba–. No m’he preocupat gens de la posició de les possibles cesures i he fet servir anacrusis quan m’ha convingut. Els savis ja m’ho perdonaran. 



En castellà, entre altres, han traduït aquesta elegia Joan Ferraté i Francisco Rodríguez Adrados; en català, que sàpiga, ho han fet Nicolau d’Olwer i Joan Ferrer, no cal dir que molt millor que jo i de forma molt més fidel a l’original. El vers entre claudàtors va ser reconstruït posteriorment pels erudits, ja que en el text original s’havia perdut.


Imatges (Vikimedia Commons):  

Músic tocant l’aulos’, cílix de figures vermelles d’Atenes, cap al 480 aC. Musée du Louvre, París. Les elegies s’interpretaven acompanyades del so de l’aulos, instrument de vent fet de dues canyes amb una inxa, que es creia inventat per la musa Euterpe, o bé per la mateixa deessa Pal·las Atenea.

Escena de banquet amb un músic tocant l’aulos’. Tondo àtic de figures vermelles. Cap a 460 aC. Musée du Louvre.

Hoplites a l’atac al so d’un aulos’ i ‘Escenes de guerra’. Detalls del ‘vas Chigi’, ceràmica protocoríntia del segle VI aC. Museo Nazionale Etrusco, Roma.

Llibertat per als empresonats, per als exiliats, per als processats i suport i coratge per a les víctimes de la calúmnia i de l’odi. Per la pau, perquè la via pacífica és l'única en què creiem, davant dels violents. I en defensa de la llengua, la cultura i l’escola catalana, com sempre en el punt de mira. 


2 comentaris:

  1. "mentre que l’altre, si mor, rep de tothom gran honor;/ perquè la pàtria enalteix els valents que per ella caigueren,/ i el qui ha lluitat i ha viscut és venerat com un déu": com a mínim això!
    No coneixia res d'aquest autor! Quina feinada la teva traducció!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, de Cal·lí només ens n'ha arribat aquest fragment d'elegia, que en la poesia grega és la mostra més antiga coneguda de poema no narratiu. La meva versió és molt lliure; el fragment que cites l'han traduït així D'Olwer i Ferrer:

      "i si patia l’altre se’n planyen xics i grans.
      Que tots els seus veïns l’enyoren quan mor l’home magnànim,
      i mentre viu merita que el tinguin per heroi." (Nicolau d'Olwer)

      "mentre que aquell, xic i gran ploren si res li passés:
      car per al poble sencer és enyor l’home ple de coratge
      un cop és mort i, si viu, a semidéus comparat" (Joan ferrer Gràcia).

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.