Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 11 de febrer de 2019

Els Diccionaris de Pompeu Fabra

 
Quan l'amic Valentí Parcerisa em va demanar que pensés set dels llibres que més m’estimo i que més m’han influït, vaig pensar d’entrada en els poetes i els grans escriptors d’aquí i d’arreu del món. Però hauria estat molt injust si m’hagués oblidat del Mestre, del Seny Ordenador de la llengua, Pompeu Fabra. L'Any Fabra oficial ja s'ha acabat, però el seu mestratge continua i el seu exemple "mai no hem d'abandonar la tasca ni l'esperança" ens cal com mai.



Per casa, quan era petit, corria un exemplar de la seva ‘Gramàtica catalana’ (1918; 3a edició, 1927) , i ‘Les principals faltes de gramàtica’ (edició de 1932, em sembla); més un llibret amb les ’34 regles per escriure correctament de llengua catalana’ (que, escrit per Rafael Folch i Capdevila el 1931, resumia la normativa fabriana): amb això vaig aprendre a escriure el català. 


Cap als setze anys em vaig poder comprar la quarta edició del ‘Diccionari General’ (el “vermell”: Edhasa, 1964; la primera edició després de la guerra), que encara conservo. Anys després, vaig comprar el ‘Diccionari de l’Enciclopèdia (“el verd”), que de facto actualitzava el Fabra, que anava envellint. Finalment, l’IEC va publicar el Diccionari normatiu (DIEC, “el blanc”) que s’ha anat actualitzant i posa al dia el lèxic català. 


Entremig, l’enyorat Llorenç Planes em va regalar dues joies: la primera edició del ‘Diccionari General’ de Fabra (1932) i la quarta edició del ‘Diccionari Ortogràfic’ (1917; la quarta és de 1937), dos llibres que tinc sempre a mà. 


De Fabra també tinc l’edició facsímil de l’IEC de la ‘Gramàtica catalana’ de 1918, i el facsímil de ‘Ensayo para una gramática del catalán moderno’ (1891; facsímil, Altafulla 1993); així com les ‘Converses filològiques’ (reeditades en 2 volums, Barcino 1954); més l’edició crítica a cura de Joaquim Rafel i Fontanals (4 volums, Edhasa, 1983). 



Per altra banda, seria injust no esmentar que també, al llarg d’anys i panys, m’ha acompanyat i guiat l’enorme ‘Diccionari Català-Valencià-Balear’ (DCVB) d’Alcover-Moll, en 10 volums; i el monumental ‘Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana’ de Joan Coromines (9 volums), així com l’Onomasticon Cataloniæ’, del mateix autor (8 volums). Avui, tant el DIEC com el DCVB, i també la nova gramàtica de l’IEC, es poden consultar des de la corresponent aplicació de mòbil, de manera que els porto sempre al damunt. 




Avui, encara colpit per la mort d’Aina Moll, i amb el cor encongit pel judici que comença,  voldria retre el merescut honor a aquells grans grans filòlegs i a tots els que han “viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa, / perquè seguíssiu el recte camí / d’accés al ple domini de la terra”.  

Llibertat per a tots els presos polítics, els exiliats i els processats, i suport a llurs famílies. davant de tanta infàmia, sapiguem ser dignes de llur dignitat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.