Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

Més coses sobre mi



Em dic Ramon Carreté Parera. Vaig néixer a Balsareny el 13 de març de 1951. Casat amb l'Encarna Ortega i pare de la Mireia.

El meu email és: ramon.carrete@gmail.com

Professor de català per la JAEC (1966); llicenciat i doctor en Filologia Catalana per la UB.

Tot i que no van aconseguir que deixés de ser un ruc, he tingut grans mestres, i els n'estic agraït. A primària, a l'escola Sant Josep de Balsareny, mossèn Felip Pujals, mossèn Josep Mir i mossèn Ramon Roca; després, l'advocat Francesc Xavier Sabala, que em va inculcar l'amor a les humanitats, i el mestre Francesc Fernández, que em va ensenyar els primers passos de francès. Al col·legi del Pare Claret, a la casa natal del sant a Sallent, en destaco, entre altres: el pare Ramon Llobet, un formidable llatinista, orgullós d'haver estat mestre de Raimon Pelegero a Xàtiva; el pare Boronat, que em va despertar l'interès per les ciències naturals, i el père Tolosa, gran professor de francès. A l'acadèmia Catalunya de Manresa, entre altres, puc citar el "senyor Bernat" (Francesc Salvador Cid), un humanista excel·lent, que ens feia literatura clàssica i història antiga; Ramon Cornet i Arboix, que impartia ciències; el republicà Constantí Mas, que ensenyava literatura espanyola i ens deia que "Dios es Dios, pero yo soy Mas"; l'advocat Marià Fontrodona, que donava història contemporània; en Dachs, que ens feia anglès; i en Cardeñas, bon mestre de llatí, però que no va aconseguir que aprengués grec... Durant anys, l'eficient i pacient Carme Benítez ha fet tot el que ha pogut i més per ensenyar-me anglès. En fi, a la Universitat de Barcelona vaig tenir professors tan prestigiosos com: Antoni M. Badia i Margarit, Joan Veny i Clar, Enric Moreu-Rey, Joan Solà, Jordi Llovet, Sebastià Serrano, Jesús Tuson, Ramon Pla i Arxé, Eulàlia Duran, Teresa Cabré, Victòria Cirlot, Joan Martí i Castell, Josep Moran i Ocerinjauregui, José Enrique Gargallo, Lídia Pons, Joaquim Rafel i Fontanals, Amadeu-Josep Soberanas, Lluís Vicent Aracil, Narcís Garolera, Laureà Bonet, Marina Gustà i Jaume Coll, entre altres. A tots, la meva gratitud.

Vaig treballar a Caixa Manresa (1966-2010). Molts anys a l'oficina de Balsareny, d'on vaig ser director; i entre 1990 i 2010, cap de secretaria amb els presidents Josep Badal, Valentí Roqueta i Manel Rosell, i amb els directors generals Francesc Domènech, Adolf Todó i Feliu Formosa. 

Sóc membre de la Societat d'Onomàstica i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'IEC; soci abonat del Barça i abonat al Liceu.

Vaig fer teatre amb el grup La Lluerna (1967-1986); sóc de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, dels Pastorets de Balsareny, dels grups Els Marus i Joc i Foc, i col·laboro amb la Coral Sant Esteve, però sense cantar...

Autor de diversos articles sobre filologia, història i onomàstica en revistes especialitzades; i dels llibres següents:

  • de poemes: Epigonals (1990), Hibris (1991), El pecat de Job (1992) i Eclipsis (1997), a més d'Escarn de carn i Els trens de Nèmesi (inèdits); 
  • de narrativa: Revolta a Canporuc (1997);
  • d'història local: Balsareny més de mil anys (1989), Balsareny a principis de segle (1995);
  • d'onomàstica: Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny (2010).

Coautor dels llibres:

  • Balsareny, història en imatges (2002, amb Vicenç Benéitez);
  • Petita història de la Festa dels Traginers (2003, il·lustrat per Pilarín Bayés);
  • Balsareny ahir i avui (2005, amb Joan Maria Serra i Sala); 
  • El gran horitzó (2006, amb Adolf Todó); i
  • L'ombra de Sant Benet (2012, amb Adolf Todó).
Formo part de la redacció de la revista "Sarment" des de 1976 i actualment en sóc coordinador. Sóc president del Cercle Cultural de Balsareny i secretari dels Pastorets de Balsareny; vaig ser president de l'associació Balsareny Decideix el 2010; des del 2012 sóc membre de Balsareny per la Independència, assemblea territorial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).




1966, Sallent i Balsareny: representació d'A la paret, escrit amb guix. Poetes alemanys contra la guerra. Amb Teresina Serra, Maria Garcia, Josep Serra i Àngel Serra, dirigits per Feliu Formosa.




1965. Missa a la parròquia de Santa Maria de Balsareny. L'oficiant era Mn. Lluís Maria Xirinacs i Damians (+). El diaca, Jordi Planes i Casals. El lector sóc jo.



1966. Font de l'Alou (Balsareny). Una colla d'estudiants de Balsareny i Sallent amb el pare caputxí Jordi Llimona. 



1964. A les fonts del Llobregat, a Castellar de n'Hug, amb uns companys de batxillerat del col·legi Claret, de Sallent.



1964. La classe de batxillerat del col·legi de Sant Antoni M. Claret. Jo sóc el segon per l'esquerra de la primera fila. N'hi ha quatre que ja no hi són.




1960. Alumnes de l'Escola Parroquial de Sant Josep de Balsareny. Jo sóc el del mig de l'última fila, just a sota del Sant Crist, amb cara de despistat.




1959. Primera comunió. Sóc el tercer de la primera fila, de blanc, amb cara de no haver trencat mai un plat. Però aquell mateix dia em vaig guanyar un bon mastegot quan el meu pare em va enxampar fumant.



1954. Amb els meus pares i el meu germà gran, Esteve. No hi havia manera que m'estés quiet, fins que el fotògraf Llenas, de Sallent, em va assegurar que jo no sortiria a la foto, i me'l vaig ben creure, i així vaig sortir de maco.